El transport públic al Camp

Avui a Catalunya el 80% dels recorreguts es fan en cotxe, el 15% en transport públic, el 4% a peu i l?1% en moto. Aquestes xifres mostren claríssimament el domini d'un tipus de mobilitat basada en el vehicle privat per damunt d'altres alternatives. Però si en el conjunt català el cotxe és l'estrella, les dades sobre mobilitat al Camp de Tarragona- segona àrea metropolitana de Catalunya- són molt més aclaparadores: el 92% dels desplaçaments es produeixen en vehicle privat en un entorn en el qual existeixen grans potencialitats de desenvolupament d'un transport públic metropolità.
Segons dades de l'informe 2005 sobre el Canvi Climàtic, el transport és el sector amb un major creixement com a consumidor d'energia i com a productor de gasos d'efecte hivernacle a la Unió Europea. Gairebé un 40% de l'energia primària consumida es destina al sector transport, per davant de la indústria (34%) i del sector terciari i domèstic (26%).
A Catalunya, els desplaçaments inferiors a 8 quilòmetres són els responsables del 30% del consum total del sector, segons dades de l'Associació per a la Promoció del
Transport Públic (PTP) i el trànsit motoritzat és responsable del 20% de les emissions de CO2 a l'atmosfera. Però si bé els costos ambientals d'aquesta mobilitat són importants, sovint es desconeixen els costos econòmics d'aquest tipus de transport com per exemple que el temps perdut en embussos representa entre un 0,5% i un 1% del PIB.
En base a aquest conjunt de dades resulta necessari fer un replantejament de la manera de moure'ns col·lectivament. No pot ser que entrem en una subasta contínua de més i més asfalt sense planificar quin és el model de país que volem, les necessitats a cobrir i les alternatives que es poden oferir al sistema actual. Perquè malgrat que hagi qui acusi a ICV-EUiA de voler aturar el país per defensar opcions diferents, la realitat és que hi ha alternatives possibles a aquesta mobilitat sense fre.
Quines serien les alternatives a aquest model falsament modern? Des d'ICV-EUiA, apostem pel desenvolupament del transport públic metropolità del Camp de Tarragona. Aquesta opció hauria de contemplar el Tramcamp, la xarxa de rodalies de RENFE i el servei integrat d'autobusos. La primera d'aquestes propostes és l'aposta més sostenible i relativament econòmica pel transport interurbà en àrees molt semblants a la nostra i ha estat inclosa al PITC gràcies a l'aportació d'ICV-EUiA. El Tramcamp representa també combinar l'accessibilitat d'un tramvia urbà polaritzat en 3 importants nuclis (Tarragona, Reus i Salou-Cambrils) amb la rapidesa d'un tren pels afores. El fet que pogués aprofitar part de les vies de RENFE existents evitaria crear noves barreres i permetria minimitzar els costos d'infraestructura i reduir els temps de construcció. No és tracta, però, d'una proposta aïllada. Durant el transcurs del debat públic sobre l'Estatut, ICV-EUiA ja va voler posar l'èmfasi en la transferència dels serveis de rodalies i regionals de RENFE. I és que mentre alguns centraven el debat sobre el traspàs o no del sistema aereoportuari, la nostra coalició valorava com a transcendental la gestió del ferrocarril des de criteris de proximitat per tal d'assolir major qualitat, freqüència i augmentar els actuals estàndards del servei que estan situats molt per sota dels europeus. I en aquest terreny la nostra àrea també té un camí a realitzar important: les estacions de Tarragona, Reus, Torredembarra i Salou superen els 5 milions de viatgers anuals, xifra que mostra bones potencialitats.Aquestes són, des del nostre punt de vista, actuacions prioritàries per l'any 2007. Convindria, però, no oblidar que les transferències en aquest àmbit haurien d'anar acompanyades del pagament del deute històric a Catalunya pel que fa a la inversió de material ferroviari.Estan, doncs, totes les actuacions embastades en aquest àmbit? Segurament no. Els òrgans decisoris sobre la xarxa del transport públic al Camp són encara una eina incipient que caldria potenciar molt més per tal que totes aquestes propostes i algunes que afecten a la creació del servei integrat d'autobusos funcionin per resoldre les actuals mancances dels usuaris del Camp de Tarragona. El seu objectiu: capgirar la tendència actual en matèria de transport i donar respostes adequades a les necessitats de les persones en el seu dia a dia.