La memòria històrica dels altres 11-S

La Diada de Catalunya té bona salut. Així ho demostra la diversitat d’actes (concerts, ofrenes florals, manifestacions,…) i organitzadors (entitats ciutadanes, partits, consistoris, el Govern,…) que han plantejat propostes en motiu d’aquesta efemèride. Una pluralitat d’enfocs que ens mostra les diferents maneres d’abordar la nostra realitat nacional i reivindicativa.

Més enllà d’aquests actes m’ha sobtat la unanimitat mediàtica en identificar l’11-S (fins i tot ens delaten les sigles) com a recordatori de la tragèdia de les Torres Bessones a Nova York i les conseqüències que encara patim.

Hagués estat un signe de pluralitat mediàtica llegir, veure i sentir comentar en alguna cadena i/o diari que l’11 de setembre és també la data en què un general colpista (Pinochet) va derrocar un govern legítimament escollit pel poble xilè (Salvador Allende). En ple debat sobre la memòria històrica i la llei de mínims que planteja el Govern a l’Estat espanyol, aquest record hagués estat, si més no, totalment pertinent i oportú.