Polítiques socials, xecs o drets?

Doblar el pressupost de Benestar i Família en tres anys passant dels 600 milions d’euros del 2003 als més de 1200 d’enguany; comprometre més de 3700 places de llars d’infants només a la demarcació de Tarragona quan s’havien fet únicament 31 llars a Catalunya en els 23 anys anteriors de govern; invertir en sanitat a les nostres comarques més de 250 milions d’euros en l’àmbit sanitari en aquest període,….No es tracta de fer un llistat exhaustiu. Es tracta d’explicar que –malgrat les crítiques apocalíptiques de la dreta- en els darrers anys s’ha produït un canvi de tendència en l’atenció a les persones a Catalunya.

Un canvi de tendència que només pot consolidar-se amb un govern d’esquerres. Un govern defensor dels drets socials davant de la veritable subhasta de xecs a la qual assistim astorats en les darreres setmanes. Actuant com una espècie de flautista d’Hammelin ens intenten captivar amb propostes que amaguen al darrera polítiques antigues, de profund caràcter antisocial i injust. I, sobretot, que beneficien més a aquells que més tenen.

Per defensar precisament els drets de les persones, ICV-EUiA fa bandera de l’ètica, l’equitat i l’ecologia com a eixos de la seva actuació política. Tenim el convenciment que les polítiques d’equitat no es poden basar en donar recursos arbitràriament –avui sí perquè capta vots, demà no perquè no m’interessa- sinó en reconèixer els drets dels col·lectius i de les persones. És a partir del reconeixement d’aquests drets que s’impulsen les polítiques: el dret a l’ensenyament, a l’atenció a la gent gran, a una sanitat pública de qualitat i eficaç,….

Les comparatives pressupostàries demostren que les polítiques socials no van començar a tenir prioritat pressupostària real fins el 2003. En els darrers tres anys, l’increment global respecte a l’últim any de govern de CiU ha estat d’un 58%. La mitjana d’aquest increment ha estat de 1.800 €/any, cosa que ens permet acostar-nos progressivament al percentatge respecte al PIB de la UE-15. No està resolt encara tot. Caldrà mantenir aquest ritme de creixement del 19% anual, per assolir la mitjana europea en un període de vuit anys.

ICV-EUiA té clar que la despesa social és una inversió de futur. Les societats més cohesionades socialment són també les més productives i amb nivells de benestar més elevats. I únicament emprant polítiques justes i solidàries es poden assolir aquests reptes.

En la propera legislatura, ICV-EUiA proposa continuar en aquesta línia amb actuacions com, per exemple, la llei de barris. Una legislació que ha permès afrontar la millora i rehabilitació de 47 zones de ciutats i pobles catalans –a les nostres comarques a Tortosa, Cambrils, Valls, Tarragona i Reus- apostant per intervencions integrals (urbanístiques, socials i econòmiques,…) en àrees que durant 23 anys no havien rebut ni un euro per aquests conceptes. Atès l’èxit d’aquestes actuacions, la nostra coalició es proposa augmentar aquestes accions fins assolir la vuitantena i els 800 milions d’euros d’aportació de la Generalitat en el proper període legislatiu.

Sabem que hi ha assignatures pendents encara en l’atenció a les persones. Tenim el convenciment, però, que hem iniciat el camí per fer que les persones de les nostres ciutats i pobles visquin amb un major benestar i amb més oportunitats.