La memòria històrica dels altres 11-S

La Diada de Catalunya té bona salut. Així ho demostra la diversitat d’actes (concerts, ofrenes florals, manifestacions,…) i organitzadors (entitats ciutadanes, partits, consistoris, el Govern,…) que han plantejat propostes en motiu d’aquesta efemèride. Una pluralitat d’enfocs que ens mostra les diferents maneres d’abordar la nostra realitat nacional i reivindicativa.

Més enllà d’aquests actes m’ha sobtat la unanimitat mediàtica en identificar l’11-S (fins i tot ens delaten les sigles) com a recordatori de la tragèdia de les Torres Bessones a Nova York i les conseqüències que encara patim.

Hagués estat un signe de pluralitat mediàtica llegir, veure i sentir comentar en alguna cadena i/o diari que l’11 de setembre és també la data en què un general colpista (Pinochet) va derrocar un govern legítimament escollit pel poble xilè (Salvador Allende). En ple debat sobre la memòria històrica i la llei de mínims que planteja el Govern a l’Estat espanyol, aquest record hagués estat, si més no, totalment pertinent i oportú.

Cementiri nuclear, NO GRÀCIES!

Quina pena. Gràcies al vot de qualitat de l’alcalde de Reus, la setmana passada es va perdre una votació al consistori reusenc en la que es rebutjava que cap municipi de la demarcació fos seu d’un magatzem temporal centralitzat (ATC). O el que és el mateix d’un cementiri nuclear.

Evidentment, la votació a l’ajuntament de Reus es tractava d’una declaració de principis. Era sumar-se a altres veus del territori que ja s’han posicionat contra una possibilitat amb potencials riscos per la població i el medi ambient. Una possibilitat, a més, que hipoteca el desenvolupament d’una àrea que ja ha exercit amb escreix la seva solidaritat en matèria de producció d’energia.

Potser abans d’haver plantejat unes instal·lacions d’aquestes característiques hagués estat millor plantejar un debat clar i raonable tenint damunt la taula un calendari de tancament de les centrals nuclears. Sense aquesta premissa seria una burla establir a les comarques de Tarragona –cal recordar que les més nuclearitzades de l’Estat- un cementiri del qual desconeixem absolutament tot (quilos de residus, temps de durada de les instal·lacions,…)

Una finestra oberta

Benvinguts i benvingudes

M'estreno en aquest mitjà de comunicació amb la il·lusió d'aconseguir mostrar una mica més les meves opinions sobre temes d'actualitat. Espero que amb el pas de les setmanes aquest blog sigui una eina útil d'informació que aconsegueixi contactar amb vosaltres.