La cultura del pacte

I que millor que exemplificar el pacte des d'un article cosignat per diferents diputats de l'Entesa de les nostres comarques: Bargalló, Martínez i jo mateix.

Transcorreguts quinze dies des dels passats comicis electorals del dia 1 de novembre, hi ha qui encara es qüestiona la legitimitat del pacte per un govern d’entesa que formaran PSC-CpC, ERC i ICV-EUiA i no ha entès que en un sistema parlamentari, a diferència d’un sistema presidencialista, els electors no escullen un President o un govern, sinó uns representants (parlamentaris o diputats) als quals correspon la formació de les majories polítiques per investir el President de la Generalitat.

Coalició de perdedors, frau democràtic i engany, són algunes de les amables qualificacions amb que CiU ha rebut el nou govern d’entesa, acompanyat de cassolades, senyeres amb crespons i la convocatòria de concentracions de protesta a les seus d’alguns partits. Aquesta estratègia de confondre el país amb el partit ens decepciona, tota vegada que, pensem, no contribueix gens a millorar la percepció de la política i de les seves institucions com mostren els grans índexs d’abstenció i l’augment dels vots en blanc.

L’estatut de Catalunya, recentment aprovat amb el suport de CiU estableix clarament que els governs es configuren a través de majories parlamentàries i que el President de la Generalitat surt investit si és capaç d’assolir la confiança de la majoria del parlament (68 vots d’un total de 135). Ens preguntem com pot CiU criticar unes regles del joc (estatut) que ha contribuït a aprovar, i com pot criticar la cultura del pacte polític que va permetre a CiU governar amb el suport parlamentari del PP durant la última etapa de Jordi Pujol.

En canvi les tres formacions polítiques d’esquerres hem demostrat tenir gran sentit de responsabilitat i una sòlida cultura del pacte per fer possible que l’experiència d’un govern d’entesa i de progrés anés més enllà dels dos anys i mig de govern catalanista i d’esquerres truncat durant el parèntesi de discussió estatutària. Un govern d’esquerres que aprofundirà en el canvi de polítiques que han significat 23 anys de pujolisme i polítiques conservadores.

Creiem que CiU ha acabat essent víctima de la seva pròpia estratègia. En primer lloc ha renunciat davant notari a un pacte amb el PP. I s’ha tancat les portes a una entesa amb PSC, ERC i ICV-EUiA amb l’edició del dvd confidencial.cat. Com pretenia CiU formar govern amb totes les portes tancades? Convidem CiU a que realitzi una reflexió serena al respecte, i que canalitzi les seves energies a establir escenaris de col·laboració i diàleg amb el nou govern. De bon segur que hi ha qüestions i temes en els quals CiU pot realitzar aportacions i jugar un important paper parlamentari. El nou govern d’entesa deixa la mà estesa a CiU al diàleg i a trobar escenaris de coincidència amb el principal grup de la oposició al Parlament de Catalunya.

Cassolades al marge, el nou govern d’entesa es constituirà d’una forma legítima, respectant les regles del joc democràtic i a partir d’una sòlida majoria parlamentària que permetrà la investidura de José Montilla com a President de la Generalitat i la constitució d’un govern d’entesa generat a l’entorn de la cultura del pacte entre les 3 forces catalanistes de progrés. Un govern que enceta la VIII legislatura del Parlament de Catalunya amb el repte d’impulsar el desplegament estatutari, afrontar la discussió del mapa territorial de Catalunya, una nova llei electoral i l’impuls de polítiques socials. Un govern contra ningú, al servei del país i de les seves persones.