Rosarno vs. Reus (salvant totes les distàncies)

Quan en pel·lícules o documentals veia imatges de la persecució de jueus en el període nazi, sempre pensava que aquestes coses ja no eren possibles a l'Europa actual. Òbviament m'equivocava. Constato amb absoluta incredulitat que al nostre continent, a la Itàlia que va ser una vegada referent de l'esquerra (que s'han fet d'aquelles flors?), avui s'atempta i es dispara contra éssers humans només per la seva qualitat d'immigrants. D'immigrants pobres, caldria precisar.

Me n'alegro de no viure a Rosarno, es clar. I també de no tenir no un Conseller d'interior de la Lliga Nord, per que no dir-ho. I, per contraposició, m'agrada que a la meva ciutat hi hagi iniciatives com la de les "Jornades de les dues ribes", que comencen avui i s'allargaran fins el dissabte 23. Projeccions, recitals, teatre... "Arrels: cultures d'anada i tornada", diu el fulletó que l'anuncia. Una cosa modesta, segur, però que contraresta la fel de la salvatjada italiana amb una minúscula dolçor d'esperança.

Podeu trobar els actes programats a: http://campusreus.org