Que no sigui dit....

2011-06-28T19:11:00.003+02:00

També llegeixo que "els bancs francesos i alemanys compraran deute grec per ajudar el país". Si és una broma, és de molt mal gust. Si de debò volen ajudar a Grècia, i als grecs, i a les gregues, i de pas ser conseqüents, el que han de fer és assumir les pèrdues derivades d'uns crèdits mal donats: això seria aplicar les regles del mercat que tant els hi agraden. En comptes de fer això prefereixen per una banda reclamar diner públic per tapar el seu forat i per l'altre continuar obtenint beneficis inmensos encarint artificialment (especulant) el crèdit als països del sud. Vale, ja ho entenem. Però dir que això ho fan per ajudar el país... Com diu la meva veïna, "un poquito de por favor".

2011-06-28T18:03:00.002+02:00

Llegeixo que al centre de la península han disposat de trens AVE per la línia Albacete-Cuenca-Toledo, que ha tingut nou usuaris diaris . Per contrast, recordo que la gent del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, uns sis milions de passatgers anuals, continuem viatjant en uns trens que tenen entre 20 i 24 anys d'antiguitat. D'aque...sts trens , anomentats "480", en queden en servei 31 unitats, casualment totes a Catalunya. Sense fer victimisme, i només per comparar, recordar que el darrer servei amb 480 a Madrid es va fer el 13 de desembre del 2008.

Els trens bons on no hi ha gent, i els vells on hi ha més passatgers idonant cada vegada pitjor servei. Em sembla que d'això n'hi diuen política de promoció del transport públic. Aneu a saber el perquè...

Xerrada a la Societat Obrera de Tivissa

2010-06-07T08:01:00.005+02:00

Tot i que la tarda d'un diumenge no sembla la millor data per una xerrada de política, els animosos membres de la Societat Obrera de Tivissa (una entitat amb 98 anys d'història)han muntat un cicle de xerrades a les quals molt amablement m'hi han convidat. M'hi sento especialment còmode, i tant a la xerrada com en el col·loqui posterior establim una bona complicitat amb la gent que hi participa. Marxo de Tivissa amb una agradable sensació d'haver aprofitat la tarda del diumenge.

Bona feina a Creixell

2010-06-05T08:04:00.004+02:00

Ahir vaig anar a Creixell, a participar en un acte de balanç del que han estat els darrers mesos al nostre país. L'organització local d'ICV, i especialment el JunaMi, el nostre regidor a aquesta població, està fent una feina magnífica, i aixó es nota: una sala plena a vessar i un munt de gent amb sensibilitat política. I encara ho varem rematar amb una copeta de cava fresquet. Enhorabona a la gent de Creixell pel seu esforç i capacitat de treball.

Inseguretat ciutadana

2010-04-30T14:00:00.004+02:00

Ben trobat, JEV!

Estatut i TC: un article que val la pena

2010-04-30T13:42:00.004+02:00

http://www.elpais.com/articulo/opinion/problema/Espana/elpepuopi/20100430elpepiopi_4/Tes

Per si no l'heu vist... val la pena llegir-lo.

Contra el cementiri!

2010-04-28T11:55:00.005+02:00

El Punt d'avui: article sobre l'aigua

2010-03-23T09:03:00.006+01:00

No m'agraden els "Dies mundials" (siguin del que siguin) però ja que existeixen, almenys que serveixin per fer una reflexió. He aprofitat el dia mundial de l'aigua, que em sembla que va ser ahir, per a fer un repàs de la feina feta. Ho publica "el Punt" avui.
\http:www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/11-mediambient/150367-encara-laigua
Realment, quan es fa balanç fa goig. Però la batalla no està guanyada ni molts menys: a la Conca de l'Ebre, el perill es diu pla de Conca i l'antídot cabal ambiental; a Barcelona el perill es diu privatització de l'aigua en alta i l'antídot es diu... mantenir les polítiques d'esquerra en la matèria!

Rebecca Harms a Tarragona

2010-03-23T08:38:00.005+01:00

Ahir la Rebecca Harms, co-presidenta del grup verd al Parlament Europeu, ens va explicar com els hi ha anat a la seva regió, la Baixa Saxònia, des de que tenen un cementiri nuclear:

http:www.diaridetarragona.com/ebre/041900/leurodiputada/rebecca/harms/diu/regions/alemanyes/acullen/cementiris/nuclears/segueixen/igual/pobres

El Parlament diu NO al cementiri nuclear

2010-03-11T10:58:00.001+01:00

Al Parlament acabem d'aprovar per molt àmplia majoria (111 a favor, jo en sóc un, i 15 abstencions) la resolució de rebuig al cementiri nuclear d'Ascó!!!! Tant aviat com pugui penjaré les fotos i el tall de veu del debat, però ja us avanço que estem molt contents! Enhorabona a la gent de la Coordinadora, que s'ho ha currat moltíssim i que avui han amtinat de valent per poder-nos acompanyar de "claca". Avui hem fet un pas molt important per impedir que el cementiri es faci a Ascó!

Pels seus actes els coneixereu....

2010-03-10T11:55:00.005+01:00

Diari de Tarragona d'avui: el diputat Francesc Vallès (PSC) es pronuncia a favor del cementiri nuclear:

‘Si el Parlament diu no a l’MTC perjudicarà Ascó’, afirma Vallès
El ple del Parlament votarà demà, a partir de les nou del matí, la resolució per demanar que el magatzem no vingui a terres catalanes

«Si el Parlament aprova aquesta setmana una resolució dient que no vol el magatzem nuclear a Catalunya, se’m fa molt difícil pensar que el govern central pugui prendre una decisió favorable a la candidatura d’Ascó». Així de clar es va mostrar ahir, en declaracions al Diari, el portaveu del grup parlamentari socialista al Congrés del Diputats en matèria nuclear, Francesc Vallès, el qual va recordar que, per acceptar la sol·licitud, l’executiu estatal exigeix «consens territorial, polític, social i econòmic».

Segons el coordinador dels diputats i senadors del PSCa la cambra legislativa, el fet que Catalunya presenti al·legacions al procés de designació del futur emplaçament del magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus radioactius d’alta intensitat «no serà vinculant, però està clar que no ajudarà gens a les opcions de l’Ebre».

Vallès va defensar que el procés participatiu per a la instal·lació de l’equipament «ha estat el correcte», ja que considera que «s’ha donat veu tant als municipis com a les comunitats autònomes». En aquest sentit, va defensar la posició de l’alcalde d’Ascó, el convergent Rafael Vidal, ja que «si l’Ajuntament ha presentat la candidatura és perquè considera que és el millor per al municipi», afegint que «el PSC respecta l’autonomia local».

El polític socialista va recordar que la inversió que es durà a terme per a la construcció de la instal·lació serà de 700 milions d’euros i que durant els tres anys d’obres es contractaran 300 treballadors. «El calendari que tenim sobre la taula és tancar el procés abans de l’estiu i començar les obres a finals d’any», va indicar Vallès, el qual va assegurar que la idea de l’executiu de José Luis Rodríguez Zapatero és tenir el magatzem construït entre finals de l’any 2013 i principis del 2014.

Milers de raons contra l'ATC

2010-03-08T07:57:00.008+01:00

"Es ven casa a Vinebre. Raó: pregunta-li a l'alcalde d'Ascó"

Aquesta era un dels cartells més encertats que ahir varem veure pels carrers de Móra d'Ebre. Milers de persones donant milers de raons contra el cementiri nuclear. Molta gent de la Ribera d'Ebre, molta gent jove, molta gent amb ganes de fer-se sentir...

No al cementiri nuclear!

Altafulla: bona feina!

2010-03-06T19:28:00.004+01:00

Calçotada! L'han muntada els companys i companyes d'Alternativa d'Altafulla, una gent que fa dies que estan fent una feina excel·lent al seu poble (o vila, que ningú s'enfadi), tant dins com fora de l'ajuntament.

I com que la feina seriosa no es contradiu amb passar-s'ho bé, avui hem fet una macro-calçotada a l'ermita. Només una crítica: l'any que ve vull ser convidat també al tast de vins previ!

Democràcia municipal

2010-03-06T06:51:00.000+01:00

D'entrada, aclarir que l'Ariel Santamaria no és sant de la meva devoció. En matèria de política municipal no ha aportat res a la ciutat de Reus, més enllà de l'esperpent i de la conya fàcil que fa riure i res més. Encara més: com que pren sempre l'opció més còmode, l'Ariel ha estat sovint als costat dels interessos dels poderosos, siguin aquests els de FCC (contracta brossa), els d'AGBAR (sequera) o en determinades polèmiques urbanístiques (carril-bici pel Passeig). Podria posar més exemples.

Però tot això no té res a veure amb el dret de la CORI a estar present al Consell d'Administració d'INNOVA. Es tracta de l'empresa que gestiona una part significativa del pressupost municipal i TOTS els grups municipals han de poder ser-hi presents, ens caiguin bé o no. Com a representant electe que és de la ciutat, té tot el dret a ser-hi, encara que sigui només ho aprofiti per cobrar i per fer pallassades. Des d'aquí, la meva felicitació a l'Ernest i a la Pilar (o sigui, al grup municipal)d'ICV-EUiA a l'ajuntament de Reus) per la seva decisió de votar a favor de la presència de la CORI a INNOVA. Per tenir clar que els principis han d'estar per davant de les conveniències a curt termini.

Ara l'alcalde s'escandalitza per la "traïció" dels seus socis. Que afluixi una mica: 1)estava avisat que aquest seria el vot d'ICV-EUiA; li varem dir a començament de mandat que arreglés discretament aquesta qüestió i no ho ha volgut fer 2)Els que li han fer la traveta no hem estat nosaltres, sinó els del PP, que li havien dit que s'abstindríen; per això ell va tirar la votació endavant. Per cert, que això li serveixi d'element de reflexió a aquell regidor socialista que sempre va dient que governaria millor amb el PP. 3) Si es pensa que compartir govern és fer beure a galet als socis que s'ho faci mirar, potser això serveix amb alguns altres però no amb nosaltres. I a la inversa: si prefereix governar en minoria (o amb el PP) ja sap el que ha de fer.

S'ha fet el que tocava. No és fàcil prendre i mantenir aquest tipus de decisions. Sobretot, perquè no es tractava d'ajudar a un amic: al contrari, hem fet valdre els drets d'una persona que a vegades ens ha atacat molt durament i amb una gran frivolitat. Però com a representant escollit pel poble de Reus, els seus drets passen per davant de la comoditat o de la simpatia. Encara que alguns no ho vulguin entendre.

Residus nuclears a la "Subdelegación del Gobierno"

2010-03-05T10:10:00.006+01:00

Ahir la gent de Greenpeace (acompanyats d'altres, jo vaig veure també els Joves d'Esquerra Verda, gent d'Ecologistes en Acció, etc. etc.) van fer lliurament d'una carta de rebuig al cementari nuclear i d'uns bidons radiactius per al Sr. Rodríguez Zapatero. Crec que va ser molt encertat. Per cert, amb el "trajo" de faena vaig aconseguir cantar gairebé tant com els activistes de la granota protectora....

L'Argentera

2010-03-04T10:31:00.003+01:00

"El Parlament insta el Govern a estudiar amb la Diputació de Tarragona, titular de la xarxa de camins i carreteres locals, amb l'ajuntament de l'Argentera i la resta de municipis afectats, la viabilitat de la construcció d'un tram d'enllaç entre la població i la carretera N420 en el tram Reus-Falset, per tal de facilitar l'accés al municipi"

Petita victòria: Aquest text, proposat pel nostre grup parlamentari, ha estat presentat pels tres grups que donem suport al govern. Si com confiem tira endavant, hi haurà mandat parlamentari per a que TOTES les administracions afectades es posin les piles per tal es pugui anar a l'Argentera des del Coll Negre, escurçant la durada dels trajectes des de o cap a aquesta població.

Vegueria de l'ebre

2010-03-04T07:35:00.004+01:00

Rebo un comunicat de l'Ajuntament d'Arnes (Terra Alta) signat pel seu alcalde, en el que m'assabenten de l'aprovació en aquest ajuntament d'una moció de suport a la creació de la vegueria de les Terres de l'Ebre.

No hi tindria res a dir, ja que coincideixo plenament amb el contingut de la moció aprovada, si no fos perquè l'alcalde d'Arnes és diputat de CiU al Parlament de Catalunya. I que en el parlament de Catalunya, el seu portaveu Sr. Oriol Pujol va fer unes inequívoques declaracions dient que això "ara no tocava", que hi havia coses més urgents que les vegueries.

Potser que en comptes d'adreçar la seva moció als convençuts, faria bé de dirigir-se als seus "jefes" que no volen tirar endevant la vegueria de l'Ebre. Ei, dic jo.

DIUMENGE A MORA

2010-02-28T07:45:00.001+01:00

Per si encara hi ha algú que dubta: aquest diumenge tothom a Mora!!!!

Amb els col·legues a Reus

2010-02-20T10:19:00.004+01:00

El grup parlamentari d'ICV-EUiA va venir ahir a Reus. A més de fer la reunió setmanal de coordinació, ho vàrem aprofitar per trobar-nos amb entitats i col·lectius de la ciutat per conèixer de primera mà les seves inquietuds i mancances. Mireu que "guapus/es" hem sortit a les fotos:

Per un dia, els que van agafar el tren van ser els altres!!! Què en penseu dels regionals RENFE, companys?

Encara la mina d'Horta de Sant Joan

2010-01-27T11:33:00.009+01:00

Fa uns dies vaig comentar al blog la demagògia que s'ha fet amb el tema de la mina d'Horta. Ahir vaig tenir l'oportunitat de fer-ho públic a Catalunya Ràdio:

http://www.catradio.cat/reproductor/audio.htm?ID=407826

Que quedi clar: no dic res que no pugui justificar documentalment. I puc afirmar que l'ajuntament d'Horta de Sant Joan a les seves al·legacions a l'adequació NO DIU ABSOLUTAMENT RES des del punt de vista urbanístic. I sobretot, NO DIU SI L'AJUNTAMENT D'HORTA DE SANT JOAN HA COMENÇAT L'EXPEDIENT DE CESSAMENT PER QÜESTIONS URBANÍSTIQUES. Si ho ha fet, l'adequació no es pot donar: que ho digui ara al recurs i s'actuarà en conseqüència. Però si no ha fet, és la seva responsabilitat. I el que no val és donar les culpes a uns altres. I molt menys fer-ho amb càrrega política i, el que és molt pitjor, barrejant-ho amb un tema en el que hi hagut morts.

Mentre no presenti la justificació d'haver fet el que pertocava, l'alcalde d'Horta de Sant Joan no té cap credibilitat en aquest assumpte. Encara més: si sempre actua amb aquest mateix rigor i ànim partidista, tampoc té cap credibilitat en cap altre assumpte.

AVUI A LA PLAÇA DE SANT JAUME!!!!!

2010-01-27T08:44:00.013+01:00

Era d'esperar que l'ajuntament d'Ascó, tant independent de la nuclear, faria el que finalment ha fet.

Però la veu de la comarca l'ha expressat molt millor la gent del Consell Comarcal de la Ribera, tancada per deixar clar que la comarca no vol el cementiri! I molt bé l'Alba Benedicto, la regidora d'ICV de Tivissa, que hi ha estat des del primer moment! (encara que sigui futbolera)

http://www.facebook.com/people/Alba-Benedicto/1166679346

Però el que és important. Avui toca fer-la grossa a BCN:

DIMECRES 27 A LES 8 DEL VESPRE A LA PLAÇA DE SANT JAUME(Gent de Barcelona: avui no teniu excusa, que s'hi arriba en metro!)

I apunteu-vos al grup del facebook "No al cementiri nuclear": ja som més de 12.000!!!
http://www.facebook.com/group.php?gid=42063643988

Les fotos de la mani d'Ascó

2010-01-27T08:20:00.007+01:00

Molta, molta més gent de la que voldríen!!!

(No he sortit gaire guapo, però que hi farem)

Diumenge, tots a Ascó!

2010-01-20T16:43:00.006+01:00

Cinc persones poden decidir si el cementiri nuclear ve a la Ribera d'Ebre. Diumenge, tots a Ascó!

Padró de Reus i mina d'Horta

2010-01-17T09:43:00.007+01:00

Doncs va anar... bastant surrealista. A les 11 fèiem la roda de premsa explicant que el que val per a Vic, també val per a Reus. I que si la Vice-presidenta del Gobierno, el ministre Corbacho i "tutti quanti" deien que el padró servia pel que servia, el que havíem de fer nosaltres és aplicar-ho i punt A les 12, el portaveu (socialista? de l'alcaldia? o d'ell mateix as usual?) Eduard Ortiz ens deia que no entenia com encara demanàvem això, si resulta que "ja era sabut" (????) que aquest decret es canviaria. Ah!!!! I quan??? No se sap. (continuarà).

Informació aclaridora sobre el padró (afegida):
"http://jonkepa.wordpress.com/2010/01/19/las-claves-del-empadronamiento-de-sin-papeles/

Una altra guerra: la mina d'Horta. "La Vanguardia" ataca de nou:
http://www.lavanguardia.es/ciudadanos/noticias/20100116/53871555652/medi-ambient-autoriza-una-mina-en-la-zona-quemada-de-horta-pein-francesc-baltasar-la-vNanguardia-ecom.html

Sembla mentida, oi? Quin escàndol, quina vergonya... si fos veritat.

Si algú es molesta a gratar una mica aquest "escandalós" afer, descobrirà el següent:

1) L’activitat extractiva “La Puríssima” és una activitat EXISTENT des de l’atorgament del dret miner per exercir l’activitat de data 30 de gener de 1951. No ho dic jo, o diu la Direcció General d'Energia i Mines (Departament d'Economia i Finances, conseller Castells). Disposa de la Concessió d’explotació per al recurs de la secció C), bauxita, anomenada “Puríssima” núm. 1619 dels Serveis Territorials d’Indústria a Tarragona i d’una Resolució d’arrendament de la concessió d’explotació en data de 31 d’octubre de 1988 a la companyia arrendatària “Minerales Refractarios SA”.

2) Per tal de donar compliment al Decret 343/1983, de 15 de juliol, sobre les normes de protecció del medi ambient d’aplicació a les activitats extractives s’informa favorablement des de l’àrea medi ambiental la restauració d’una àrea d’extracció limitada a 1,5 ha (fins aquell moment era de 20 ha.) circumstància que va ser comunicada a l’autoritat minera dins dels tràmits de la concessió de l’explotació a l’actual arrendatari. L'actual govern (l'anterior no ho va considerar mai prioritari) va demanar a les més de 900 activitats extractives existents a Catalunya (per als primmirats i per als descreguts: normativa d'adequació de les activitats existents ala Llei 3/1998 concretament la Llei 4/2004 , d’1 de juliol, reguladora del procés d’adequació de les activitats existents a la llei 3/1998, de 27 de febrer i el Decret 50/2005 que la desenvolupa) la sol·licitud de la corresponent autorització ambiental acompanyada d’una avaluació ambiental degudament verificada. Entre aquestes activitats figurava l’activitat extractiva “La Puríssima” que va demanar l’autorització ambiental en data 30 de juny de 2006. Nota: si no s'hagués requerit,làctivitat hauria existit igual però no hi hauria hagut avaluació ambiental. Tramitació (qui no li agradi la burocràcia es pot saltar aquest paràgraf): L’expedient es va sotmetre als tràmits pertinents (Decret 50/2005), amb al3legacions per part de la Plataforma per a la Defensa de la Terra Alta.

3) L’Ajuntament d’Horta de Sant Joan va emetre informe (17 d’abril de 2007), sense que es manifesti clarament si el sentit del seu informe és favorable o desfavorable (digui el que digui ara l'alcalde), i sense presentar cap disconformitat urbanística (que és de la seva competència). SI L'AJUNTAMENT D'HORTA HAGUÉS INICIAT UN EXPEDIENT DE CESSAMENT PER DISCONFORMITAT URBANÍSTICA, l'adequació NO s'hauria pogut tramitar (Decret 50/2005). Pregunta: l'ajuntament ha inciat aquest expedient?

4) Per tant, una activitat EXISTENT i SENSE EXPEDIENT MUNICIPAL DE CESSAMENT INICIAT ha d'adequar-se: i això és el que s'ha fet. A partir de l'informe desfavorable del Parc (no vinculant), es va requerir la presentació de documentació complementària que reflectís l’estat actual de l’activitat extractiva i el programa de restauració actualitzat, així com la informació completa de la zona, incloent la totalitat dels habitatges que poguessin estar afectats per l’activitat. i per tal de minimitzar aquests efectes , la Resolució estableix condicions pel seu exercici relatives a la seva restauració, a la prevenció de les emissions de partícules a l’atmosfera, a la prevenció de la hidrologia i de salvaguarda de les aigües subterrànies, al patrimoni arqueològic , a la prevenció d’incendis forestals prevenció la protecció dels recursos naturals, a les emissions de soroll, així com un control específic als 6 mesos de l’autorització i un periòdic cada 2 anys. O sigui, condicions molt més dures que les vigents fins aquell moment

I dues afirmacions per acabar:

Una: Estic segur que si el Departament de Medi Ambient hagués denegat l'adequació de la mina, la campanya hi seria igual, però en aquest cas seria l'acció u "ultra-proteccionista" del Departament que "impedeix el desenvolupoament d'activitats econòmiques de tota la vida" que genera la "frustació del territori" que ha comportat l'incendi. Al Parlament, els de CiU dieuen això cada dos per tres. Però avui, com deia aquell, "no toca".

L'altra: si tant preocupada està La Vanguardia sobre els efectes de determinades activitats sobre un desenvolupament basat en els recursos locals i l'ecoturisme (sic), li suggereixo que examini quins poden ser els efectes de la instal·lació d'un cemenetiri nuclear a la Ribera d'Ebre. Suposo que tothom pot veure que seran devastadors. Però, es clar, aquí, la Vanguardia calla; i CiU no impedeix que l'ajuntament d'Ascó hi coquetegi. Quin cinisme.

Roda de premsa sucosa

2010-01-15T09:50:00.003+01:00

Avui a les 11 amb els companys del grup municipal de Reus fem una roda de premsa que pot ser sucosa.

Pregunta: si tots els "capos" socialistes asseguren que l'empedronament és un dret, que espera l'ajuntament de Reus per modificar el decret que imposa condicions abusives? o es que les recomanacions socialistes només serveixen per a Vic?

A la tarda us explico com ha anat.

Una valoració d'urgència

2010-01-15T09:18:00.005+01:00

Sobre el Pla Territorial parcial del Camp de Tarragona:

1) És bo que disposem d'aquest instrument de planificació. Fins ara, tot i que la llei que ho regula és dels 80, no ho teníem. Això dificultarà els intents d'algun ajuntament "desarrollista" de cometre determinats disbarats.

2) En matèria d’espais agraris protegits, s'aconsegueix la protecció d'algunes àrees interessant (Vall del Francolí, parts del Baix Penedès) però no es contempla la nostra proposta d’incloure determinades àrees periurbanes en risc ni l’àrea més propera a Banyeres del Penedès.

3) La planificació no inclou les infraestructures de medi ambient (aigua, depuradores, tractament de residus). Només les de transport. No entenc perquè unes si i unes no. Si planifiquem, planifiquem-ho tot; no us sembla?

4) En matèria ferroviària, un dels aspectes que hem treballat més:

o Es contempla la proposta d’ICV de fer arribar l’alta velocitat a les estacions urbanes de Tarragona i Reus, mitjançant intercanviador d'ample de vies a l'Arboç o a l'àrea de Tamarit. El que diu literalment és: "portar els regionals d’altes prestacions al centre de les ciutats de Tarragona i de Reus, tal com ja es garanteix a Lleida i Girona. Proposa la interconnexió de la línia de l’AVE Barcelona-Madrid amb la línia convencional del litoral a Tamarit o, en una primera fase, a l’Arboç mitjançant intercanviadors o amples mixtos de via.” Portar l’AVANT a les estacions del Baix Gaià, Tarragona, Vila-seca i Reus sense trinxar més territori era la proposta d’ICV (Mou-T proposava dues vies suplementàries d’ample europeu). Això és el triomf d’una proposta nostra racional: però encara me'n recordo del dia que vaig anar a vendre-la a PTOP, em miràvem com un marcià, oi, Manel Nadal? L'únic que la entendre a la primera, haig de fer justícia, va ser en Sergi de los Rios.

o S’accepta la nostra proposta de mantenir la circulació de rodalies per la línia urbana de Reus, construint a Bellisens un intercanviador amb el Tramcamp. Vull recordar que al projecte que va sortir a informació pública aquest tram s'eliminava. Amb les degudes prevencions, un altre triomf nostre. Sobre el Tramcamp, em reservo la opinió fins que vegi els plànols de detall.

o S’accepten les propostes (nostres i d’altres) de la reobertura de la Reus-Roda, de la sortida de mercaderies per fora de nucli urbà, de sistema ferroviari per mercaderies i d’eliminar la reserva per a la surrealista línia Tarragona-Igualada.

o Per contra, no s’accepta (ja era d’esperar) la nostra proposta d’eliminar la línia d’alta velocitat entre Tarragona i Castelló, que implica trinxar més territori i gastar-se una pasta increïble per uns guanys de temps de recorregut ridículs. Ai que ens agrada el formigó! Encara no han entès que el debat no és d'infraestructures, sinó de serveis.

En fi, que en principi no està malament del tot. Dic en principi perquè jo, suposo que com tothom , estic treballant amb la nota de premsa del Govern, no amb el document aprovat, que encara no està penjat a la pàgina web. Ahir el vaig demanar com a parlamentari a PTOP i em van dir que me'l faran arribar tant aviat com el tinguin (!!!!). Suposo que els periodistes estan igual, però fixeu-vos que aquest "petit detall" de que el text complet no el tingui ningú no ha impedit que ja tothom opini.... Jo, per prudència, he titular aquesta entrada "valoració d'urgència", i em reservo el dret quan tingui el CD amb el document complet.

Si algú no ha vist la nota de govern, aneu a la web de Delegació i allà està penjada. Quan tingui el document complet, ja posaré l'enllaç. Continuarà....

Tornen els voltors

2010-01-11T22:20:00.006+01:00

L'estol de voltors torna a enlairar-se, sempre amatents allà on creuen que hi ha carnassa. El seu vol m'ha fet recordar la intervenció que vaig fer al juliol de l'any passat a la sessió de control del Parlament sobre l'incendi d'Horta de Sant Joan. Dissortadament, encara és d'actualitat.

El que a Reus és problema, a Europa és solució

2010-01-11T17:48:00.015+01:00

Ostres! Us heu fixat que l'ajuntament ha considerat prioritari gastar-se els pistrinquis públics instal·lant senyals de "prohibit passar bicicletes" a algun dels carrers més cèntrics de la ciutat? Us adoneu que codi de circulació en mà, per algun d'aquests carrers hi poden circular tota classes de vehicles, tret precisament de les bicicletes? Té alguna cosa a veure aquesta extravagància amb l'altre solemne bestiesa consistent en prohibir el pas de bicicletes per allò que va ser projectat com carril-bici al Passeig? Estarem doncs davant d'una epidèmia anti-bicicleta? El que ha pres aquesta decisió potser no té un pèl de tonto, però en tot cas no té ni punyetera idea de com funcionen les coses a Europa. Per posar un exemple, Copenhague: 40 % per cent dels desplaçaments en bicicleta. L'objectiu de la municipalitat (socialdemòcrata, per cert) és incrementar la xifra fins el 50 %

O París, o Amsterdam, o la mateixa Barcelona.... Ni punyetera idea, insisteixo. Allò que a Europa és vist com a solució i és incentivat, els responsables de mobilitat de la nostra ciutat ho veuen com un inconvenient. En aquest cas, lamentablement, Reus is different. Recomanaríem a qui ha pres aquesta decisió que viatgés, però ens fa por que només sàpiga anar a Vic a veure com empadronen a la gent.
Ah! I que no em vinguin amb la història que hi ha usuaris de la bicicleta que no respecten els drets dels vianants. Això és evident, però que no ens ho facin pagar als que anem amb bicicleta com a persones. O si no, que apliquin la mateixa lògica a la inversa: al meu barri sovint està ple de ha "quillos" que van amb el cotxe trucat (i el xumba-xumba) a tota castanya: per a quan la prohibició de passar cotxes pels carrers del barri? Doncs perquè a les bicicletes si?

Rosarno vs. Reus (salvant totes les distàncies)

2010-01-11T17:11:00.006+01:00

Quan en pel·lícules o documentals veia imatges de la persecució de jueus en el període nazi, sempre pensava que aquestes coses ja no eren possibles a l'Europa actual. Òbviament m'equivocava. Constato amb absoluta incredulitat que al nostre continent, a la Itàlia que va ser una vegada referent de l'esquerra (que s'han fet d'aquelles flors?), avui s'atempta i es dispara contra éssers humans només per la seva qualitat d'immigrants. D'immigrants pobres, caldria precisar.

Me n'alegro de no viure a Rosarno, es clar. I també de no tenir no un Conseller d'interior de la Lliga Nord, per que no dir-ho. I, per contraposició, m'agrada que a la meva ciutat hi hagi iniciatives com la de les "Jornades de les dues ribes", que comencen avui i s'allargaran fins el dissabte 23. Projeccions, recitals, teatre... "Arrels: cultures d'anada i tornada", diu el fulletó que l'anuncia. Una cosa modesta, segur, però que contraresta la fel de la salvatjada italiana amb una minúscula dolçor d'esperança.

Podeu trobar els actes programats a: http://campusreus.org

Esquí entre vinyes

2010-01-10T22:32:00.004+01:00

Ei, avui he tret els esquís de fons a passejar entre vinyes, una cosa que encara no havia fet mai. Tren de Reus a Capçanes, esquiadeta més digna del que em pensava, vermut al Casal, tren cap a Reus i dinar. A vegades he fet més quilòmetres per tocar menys neu...

Carrasclet: enhorabona!

2010-01-08T12:46:00.006+01:00

Una bona notícia per als primers dies de l'any: una empresa ha assumit el personal de l'escorxador de la ex-Cooperativa Comarcal d'Avicultura, garantint l'antiguitat i les condicions laborals pre-existents. Cal recordar que després de la "modèlica" intervenció del Sr. Ruiz-Mateos, per evitar el tancament i la pèrdia dels llocs de treballs les treballadores i els treballadors han gestionat l'escorxador, sota el paraigües de la societat laboral "El Carrasclet". Amb poca ajuda externa (bàsicament, només la del sindicat CCOO) han sabut tirar endavant i trobar una sortida a la seva situació laboral. Un exemple de tenacitat i de valentia en la defensa del lloc de treball que ha acabat favorablement. Una abraçada molt forta per a tota la gent del Carrasclet. Ho heu aconseguit: enhorabona!

Rodalies: les penques d'en Mas

2010-01-08T11:39:00.006+01:00

Es veu que encara no estic prou immunitzat contra les jugades brutes en això de la política. El numeret que ha muntat CiU tirant per terra el traspàs de rodalies de RENFE m'ha regirat l'estòmac. Una paraula ho defineix perfectament:cinisme. Amb l'ajuda ja habitual de la "Brunet" mediàtica casolana, han jugat a devaluar l'assumpció d'unes competències que la Generalitat mai havia tingut. "Traspaso sin trenes ni vias", deia la inefable Godó-news. Més que un traspàs de competències, sembla una presa de pèl, oi?

Però... que es trobaria algú que mirés el tema amb una mica d'objectivitat?

Balanç dels 23 anys de CiU : Zero. Res de res.

Que s'ha aconseguit ara:

La Generalitat passa a decidir la gestió del servei, horaris i freqüències, tarifes, objectius de qualitat i inspecció del servei.

Es respecta (com s'ha fet sempre en tots els traspassos anteriors, evidentment també els de l'época de CiU) els contractes existents fins a la data de la seva finalització. Concretament, el contracte programa amb l'operadora RENFE continua vigent fins el 31 de desembre de 2010; en que la Generalitat PODRÀ DECIDIR si el renova o el dóna a una altra operadora. Aquesta capacitat és menor? L'havíem tingut mai anteriorment?

Econòmicament l'acord està ben travat: l'Estat assumeix la totalitat del dèficit (previsió 2010: 117 milions d'euros) i a més aporta 50 milions per a millores al 2011(al marge de millores en infraestructura que li corresponen per altres acords).

Es crea l'òrgan mixt de coordinació i control amb presidència i vot de qualitat en mans de la Generalitat; i s'inica el procés de traspàs dels trens regionals.

CiU ha dit que aquest és un traspàs "amputat". Aquesta afirmació només es pot sostenir si recorrem al llibre d'estil convergent: "Amputat: adjectiu a aplicar a un traspàs que si l'haguéssim fet nosaltres seria històric".

Reus/Tarragona: una polèmica absurda

2009-12-30T12:26:00.018+01:00

Estic especialment satisfet que la gent d'ICV del Reus i la de Tarragona (i viceversa) haguem estat capaços de dir el mateix en l'absurda polèmica que suposadament enfronta les dues ciutats:

http://www.iniciativa.cat/reus/news/23527

Em sembla que és una alenada d'aire fresc en un enfronatment de campanar sense sentit. Mentre aquí ens mirem el melic, els nous trens regionals se'n van a Girona; el cementiri nuclear volta per aquest territori i perdem oportunitats de fer la feina que la gent s'espera que fem.

El Diari de Tarragona d'avui ni esmenta aquest comunicat, suposo que això vol dir que anem bé. En canvi, al Punt i al Reus Digital surt prou bé:

http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/10-administracions/120339-tarragona-es-mobilitza-per-la-capitalitat.html

Continuarà....

Una imatge val més que 1000 paraules

2009-12-30T11:10:00.009+01:00

Per aquells que no em coneixeu potser una bona manera de tornar-me a presentar és fer-ho a través d'altres ulls. Com els d'aquest retrat que em van fer fa uns mesos al programa "135 escons" i que em va agradar força.

Avui, 28 de desembre...

2009-12-28T12:23:00.005+01:00

No és cap innocentada: em vaig comprometre a posar en marxa novament aquest blog i això estic fent precisament avui. A veure si sóc capaç de mantenir-lo! Vagi d'entrada a tots les persones lectures un agraïment a l'avançada!

La cultura del pacte

2006-12-04T12:41:00.000+01:00

I que millor que exemplificar el pacte des d'un article cosignat per diferents diputats de l'Entesa de les nostres comarques: Bargalló, Martínez i jo mateix.

Transcorreguts quinze dies des dels passats comicis electorals del dia 1 de novembre, hi ha qui encara es qüestiona la legitimitat del pacte per un govern d’entesa que formaran PSC-CpC, ERC i ICV-EUiA i no ha entès que en un sistema parlamentari, a diferència d’un sistema presidencialista, els electors no escullen un President o un govern, sinó uns representants (parlamentaris o diputats) als quals correspon la formació de les majories polítiques per investir el President de la Generalitat.

Coalició de perdedors, frau democràtic i engany, són algunes de les amables qualificacions amb que CiU ha rebut el nou govern d’entesa, acompanyat de cassolades, senyeres amb crespons i la convocatòria de concentracions de protesta a les seus d’alguns partits. Aquesta estratègia de confondre el país amb el partit ens decepciona, tota vegada que, pensem, no contribueix gens a millorar la percepció de la política i de les seves institucions com mostren els grans índexs d’abstenció i l’augment dels vots en blanc.

L’estatut de Catalunya, recentment aprovat amb el suport de CiU estableix clarament que els governs es configuren a través de majories parlamentàries i que el President de la Generalitat surt investit si és capaç d’assolir la confiança de la majoria del parlament (68 vots d’un total de 135). Ens preguntem com pot CiU criticar unes regles del joc (estatut) que ha contribuït a aprovar, i com pot criticar la cultura del pacte polític que va permetre a CiU governar amb el suport parlamentari del PP durant la última etapa de Jordi Pujol.

En canvi les tres formacions polítiques d’esquerres hem demostrat tenir gran sentit de responsabilitat i una sòlida cultura del pacte per fer possible que l’experiència d’un govern d’entesa i de progrés anés més enllà dels dos anys i mig de govern catalanista i d’esquerres truncat durant el parèntesi de discussió estatutària. Un govern d’esquerres que aprofundirà en el canvi de polítiques que han significat 23 anys de pujolisme i polítiques conservadores.

Creiem que CiU ha acabat essent víctima de la seva pròpia estratègia. En primer lloc ha renunciat davant notari a un pacte amb el PP. I s’ha tancat les portes a una entesa amb PSC, ERC i ICV-EUiA amb l’edició del dvd confidencial.cat. Com pretenia CiU formar govern amb totes les portes tancades? Convidem CiU a que realitzi una reflexió serena al respecte, i que canalitzi les seves energies a establir escenaris de col·laboració i diàleg amb el nou govern. De bon segur que hi ha qüestions i temes en els quals CiU pot realitzar aportacions i jugar un important paper parlamentari. El nou govern d’entesa deixa la mà estesa a CiU al diàleg i a trobar escenaris de coincidència amb el principal grup de la oposició al Parlament de Catalunya.

Cassolades al marge, el nou govern d’entesa es constituirà d’una forma legítima, respectant les regles del joc democràtic i a partir d’una sòlida majoria parlamentària que permetrà la investidura de José Montilla com a President de la Generalitat i la constitució d’un govern d’entesa generat a l’entorn de la cultura del pacte entre les 3 forces catalanistes de progrés. Un govern que enceta la VIII legislatura del Parlament de Catalunya amb el repte d’impulsar el desplegament estatutari, afrontar la discussió del mapa territorial de Catalunya, una nova llei electoral i l’impuls de polítiques socials. Un govern contra ningú, al servei del país i de les seves persones.

Satisfacció pels resultats electorals d'ICV-EUiA

2006-11-02T12:02:00.000+01:00

Després d'una campanya electoral en la qual ICV-EUiA ha apostat clarament per un govern d'esquerres podem dir ja que els resultats obtinguts per la coalició han premiat la nostra coherència. Una coherència que l'electorat ha premiat amb un 9,56% dels vots a tota Catalunya, percentatge que s'ha traduit en 12 diputats: 9 a Barcelona, 1 a Girona, 1 a Lleida i 1 a Tarragona.Aquests són uns resultats que ens esperonen a continuar treballant pels objectius marcats durant la campanya: un govern que faci polítiques progressistes adreçades a donar respostes a les demandes de la ciutadania.

Saura reclama a Montilla que es pronuncii clarament per un govern d'esquerres

2006-10-28T18:25:00.000+02:00

Joan Saura, candidat d’ICV-EUiA a la presidència de la Generalitat, va adreçar-se dissabte al cap de llista socialista, José Montilla, per reclamar-li que deixés de demanar el vot de l’electorat ecosocialista. “El que ha de fer el senyor Montilla”, va dir Saura, és confrontar amb la dreta i dir que aposta per un govern d’esquerres”. El dirigent d’ICV-EUiA va participar en un dinar-mítng a Reus, on també van intervenir l’exfiscal en cap anticorrupció, Carlos Jiménez Villarejo, i el cap de llista per la demarcació de Tarragona, Daniel Pi.

Saura a remarcar, en el decurs de l’acte, que ICV-EUiA és l’única candidatura que defensa l’acció de govern, i va retreure a ERC i PSC que no fessin el mateix. “No defensar l’acció de govern és ajudar CiU”, va dir, “encara que nosaltres no convertirem la campanya en un debat entre les esqueres. El nostre objectiu és derrotar la dreta”. En aquest sentit, Saura va acusar Artur Mas “d’haver deixat sense discurs al PP”, perquè les seves propostes estan molt més a la dreta que els del senyor Piqué”. El candidat ecosocialista va remarcar, també, que en aquestes eleccions Catalunya es juga seguir amb les polítiques progressistes de l’actual govern o bé tornar enrere, i es va mostrar optimista pel que a la reedició d’un executiu d’esquerres després de l’1 de novembre.

Daniel Pi, per la seva banda, va fer balanç de les realitzacions d’aquests darrers tres anys, i va concloure afirmant que ICV-EUiA, “som el vot útil perquè hi hagi un govern d’esquerres a Catalunya, i perquè hi hagi supeditació de la política catalana a l’espanyola”.

L'impuls a la nova cultura de l'aigua

2006-10-27T12:07:00.000+02:00

“Pàgina passada”, “L’única promesa complerta pel Govern”, “El PHN és un tema arxivat i tancat”,…. Amb aquests termes o expressions similars, les darreres setmanes hem assistit a un veritable degoteig de declaracions de la dreta que plantegen el PHN com un fet de la història remota i eviten referir-s’hi. Amb quin objectiu? Allunyar del record col·lectiu la vella política transvasista -que cal recordar que va ser una amenaça ben real- i menystenir totes les accions en favor d’una nova concepció de la gestió de l’aigua desenvolupades en aquest període.

Per desmuntar, doncs, aquesta estratègia de desmemòria és imprescindible un breu repàs a la situació que vivíem el 2003, és a dir, fa tan sols dos anys i escaig. En aquell moment, teníem un PHN aprovat del qual ja s’havien posat les primeres pedres, l’àmbit d’actuació del CAT s’havia ampliat i permetia subministraments a la
provincia de Barcelona, la interconnexió de xarxes CAT-ATLL estava projectada i no hi havia cap projecte en curs per a l’obtenció de nous cabals, ni al Camp de Tarragona ni a l’àrea metropolitana de Barcelona. Tot això en un entorn de desgavell en l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) amb inversions compromeses sense finançament per 260 milions d’euros i un dèficit galopant.

Tres anys després, la situació és radicalment diferent. L’adjudicació de la dessaladora d’El Prat garanteix l’abastament d’aigua a l’àrea metropolitana i tanca la porta a la interconnexió de xarxes, un transvasament encobert de l’Ebre cap al Nord. Es garanteix la qualitat de l’aigua subministrada mitjançant les inversions adequades, mai fetes pel govern anterior, amb la instal·lació dels filtres de carbó actiu i la construcció d’unnou laboratori, aconseguint de pas que les Terres de l’Ebre disposin d’una instal·lació tecnològicament puntera. S’ha afrontat amb valentia i rigor el repte de la descontaminació del pantà de Flix. S’està ampliant la capacitat d’emmagatzematge d’aigua, de les 13 hores/consum que ens va deixar l’anterior govern fins a les 48 hores. Es disposa d’un projecte finançat i consensuat per a la utilització d’aigua depurada per a determinats usos industrials i es treballa activament per a l’obtenció de nous cabals a l’àrea del Camp. S’ha impulsat el GIATE, el Consorci que serà l’ens executor de la política hidràulica a les Terres de l’Ebre. I s’ha tirat endavant el Pla Integral per a la Protecció del Delta de l’Ebre, entès no com la compensació a un espoli sinó com la protecció que es mereix un espai tan singular com aquest.

Un balanç positiu, sens dubte. Però potser simple: de fet, no hem fet res més que aplicar la Directiva Marc Comunitària de l’Aigua: la protecció de les masses d’aigua, la recuperació del seu estat ecològic apostant per una visió ecosistèmica i abandonant els antics models de gestió sustentats a donar satisfacció a una demanda il·limitada. I saber que l’aigua és un recurs finit i fràgil.

Cal continuar aquest camí de modernització ecològica del país, de la concreció de la nova cultura de l’aigua a casa nostra. Continuar l’execució amb garantia de les obres alternatives al PHN; el foment de l’estalvi i la reutilització; la preservació i millora dels ecosistemes aquàtics; i acordar un model de finançament del cicle de l’aigua. L’actual contracte-programa acordat entre la Generalitat i l’ACA va en aquesta línia. No volem ni podem tornar al passat: no podem permetre que els transvasistes tornin al govern.

ICV-EUiA i els lemes de campanya

2006-10-26T13:48:00.000+02:00

Resulta curiós. ICV-EUiA és l'única força que pot fer servir tots els lemes de l'actual campanya. Ha actuat amb "sentit comú" durant la seva etapa al Govern de la Generalitat. "Som com som", només faltaria! Evidentment que "estimar Catalunya i governar bé" està entre els nostres objectius.I, per últim, pensem que "ningú no farà més per Catalunya". El que hauria de fer-nos pensar és per què cap altre de les formacions polítiques vol compartir el nostre missatge: GOVERN D'ESQUERRES. Clar i honest.

Polítiques socials, xecs o drets?

2006-10-23T12:40:00.000+02:00

Doblar el pressupost de Benestar i Família en tres anys passant dels 600 milions d’euros del 2003 als més de 1200 d’enguany; comprometre més de 3700 places de llars d’infants només a la demarcació de Tarragona quan s’havien fet únicament 31 llars a Catalunya en els 23 anys anteriors de govern; invertir en sanitat a les nostres comarques més de 250 milions d’euros en l’àmbit sanitari en aquest període,….No es tracta de fer un llistat exhaustiu. Es tracta d’explicar que –malgrat les crítiques apocalíptiques de la dreta- en els darrers anys s’ha produït un canvi de tendència en l’atenció a les persones a Catalunya.

Un canvi de tendència que només pot consolidar-se amb un govern d’esquerres. Un govern defensor dels drets socials davant de la veritable subhasta de xecs a la qual assistim astorats en les darreres setmanes. Actuant com una espècie de flautista d’Hammelin ens intenten captivar amb propostes que amaguen al darrera polítiques antigues, de profund caràcter antisocial i injust. I, sobretot, que beneficien més a aquells que més tenen.

Per defensar precisament els drets de les persones, ICV-EUiA fa bandera de l’ètica, l’equitat i l’ecologia com a eixos de la seva actuació política. Tenim el convenciment que les polítiques d’equitat no es poden basar en donar recursos arbitràriament –avui sí perquè capta vots, demà no perquè no m’interessa- sinó en reconèixer els drets dels col·lectius i de les persones. És a partir del reconeixement d’aquests drets que s’impulsen les polítiques: el dret a l’ensenyament, a l’atenció a la gent gran, a una sanitat pública de qualitat i eficaç,….

Les comparatives pressupostàries demostren que les polítiques socials no van començar a tenir prioritat pressupostària real fins el 2003. En els darrers tres anys, l’increment global respecte a l’últim any de govern de CiU ha estat d’un 58%. La mitjana d’aquest increment ha estat de 1.800 €/any, cosa que ens permet acostar-nos progressivament al percentatge respecte al PIB de la UE-15. No està resolt encara tot. Caldrà mantenir aquest ritme de creixement del 19% anual, per assolir la mitjana europea en un període de vuit anys.

ICV-EUiA té clar que la despesa social és una inversió de futur. Les societats més cohesionades socialment són també les més productives i amb nivells de benestar més elevats. I únicament emprant polítiques justes i solidàries es poden assolir aquests reptes.

En la propera legislatura, ICV-EUiA proposa continuar en aquesta línia amb actuacions com, per exemple, la llei de barris. Una legislació que ha permès afrontar la millora i rehabilitació de 47 zones de ciutats i pobles catalans –a les nostres comarques a Tortosa, Cambrils, Valls, Tarragona i Reus- apostant per intervencions integrals (urbanístiques, socials i econòmiques,…) en àrees que durant 23 anys no havien rebut ni un euro per aquests conceptes. Atès l’èxit d’aquestes actuacions, la nostra coalició es proposa augmentar aquestes accions fins assolir la vuitantena i els 800 milions d’euros d’aportació de la Generalitat en el proper període legislatiu.

Sabem que hi ha assignatures pendents encara en l’atenció a les persones. Tenim el convenciment, però, que hem iniciat el camí per fer que les persones de les nostres ciutats i pobles visquin amb un major benestar i amb més oportunitats.

Moltes gràcies pel suport!

2006-10-23T12:24:00.000+02:00

Les properes eleccions al Parlament de Catalunya han de significar la confirmació d’un govern d’esquerres i catalanista. La coalició ICV-EUiA ha tingut una participació rigorosa i coherent en el govern de la Generalitat, i cal continuar aquesta forma de governar Catalunya al servei de les necessitats de la ciutadania. ICV-EUiA ha estat una coalició responsable en l’experiència de govern i ha promogut, entre d’altres coses, una nova política d’habitatge basada en el dret dels ciutadans a una vivenda digna, ha fet noves polítiques ambientals i ha impulsat la recuperació de la memòria històrica.

Per la demarcació de Tarragona, el balanç d’aquests darrers tres anys és clarament positiu. El govern catalanista i d’esquerres ha aturat el transvasament de l’Ebre, ha afrontat la descontaminació de Flix, ha delimitat la Xarxa Natura 2000, ha protegit el nostre litoral, ha emprès la rehabilitació de barris de Tarragona, Reus, Valls, Cambrils i Tortosa, ha iniciat la construcció de 3.625 habitatges protegits, ha contractat nous mestres i professors, ha emprès la construcció dels hospitals de Reus i de Tortosa, a més de moltes altres actuacions. ICV-EUiA ha contribuït decididament a fer possible aquestes actuacions.

La demarcació de Tarragona no es pot permetre retrocedir en els avenços d’aquests darrers tres anys. Necessitem polítiques fortes en favor de la igualtat i el benestar, per construir nous habitatges protegits, lluitar contra la pobresa, atendre les persones amb dependència, o millorar l’escola pública. Necessitem un territori equilibrat i amb oportunitats, potenciar el transport públic, millorar els nostres barris i pobles, continuar amb les noves polítiques de l’aigua i desenvolupar energies renovables. Necessitem un fort impuls per la cultura, la participació, la garantia dels drets de totes les persones, la lluita contra la discriminació. Necessitem un creixement econòmic que incorpori la innovació tecnològica i la sostenibilitat als processos productius, amb treballs de qualitat i participació dels treballadors a les empreses.

Tot això no es pot fer des d’un govern conservador. I, per aquest motiu, davant l’ambigüitat d’altres forces polítiques, volem manifestar el nostre suport a la coalició ICV-EUiA com a opció política que no estarà en un govern que no sigui declaradament d’esquerres i nacional català.

Per això fem una crida en les properes eleccions a votar Daniel Pi, a votar ICV-EUiA.

Yolanda ACEDO, enginyera tècnica agrícola; Robert ACEÑA, professor de secundària; Enric AGUADÉ, bibliotecari; Fèlix ALONSO, periodista; Joan ALUJA, mestre; Kandi ALVAREZ, músic; Gonçal BARRIOS, biòleg; Mercedes BERMEJO, professora secundària;
Quim BESORA, historiador i assessor cultural;Elena BOLAÑOS, presidenta d'H2o; Josep M. BOFARULL, professor secundària;Tre BORRAS, metgesa; Angels BOSQUE, pedagoga; Albert CALDUCH, advocat; Francesc CAMPOY, regidor PSUC primera legislatura; Miquel CAÑAS, activista GLBT; Carme CASAS, premi Cipriano Garcia, filla adoptiva Tarragona; José Antonio CORELLA, professor secundària; Àfrica CRUZ, advocada; Coral CUADRADA, professora URV;Baltasar EGEA, CCOO; Montse ESCOBAR, treballadora; Màxim ESCOLAR, CCOO; Antònia FARRÉ, professora secundària; Francesc FARRÉ,periodista; Jaume FERNÁNDEZ, mestre; Ramon FERRAN, artista; Montsant FONT, llibretera;Montserrat FORASTER, mestra; Benet GABARA, professor secundària; José GARCIA IBÁÑEZ, psiquiatra; Ramon GARCÍA MATEOS, poeta i professor secundària; Antoni GARRIDO, jove de Campclar, Tarragona; Mònica GELAMBÍ, professora URV; Carme GÒMEZ CRUZ, professora de secundària; Alfonso GONZÁLEZ BONDIA, professor URV;Joan GUIX, metge i professor URV;José GUZMAN, CCOO; Jesús HERNÁNDEZ, mestre; Jesús HERNÁNDEZ, enginyer industrial; Noemí HERNÁNDEZ, llicenciada en dret; Esther HUGUET, tècnica municipal d’educació; Elisabeth HUNTINGFORD, professora URV; Pilar IRANZO, professora URV; José Luis JIMÉNEZ MORALES, professora secundària; Luis JIMÉNEZ, treballador; Dolors JOANPERE, historiadora; Xavier JOANPERE, antimilitarista;Rosa JUST, fisioterapeuta; Manolo LEON, CCOO; Xavi MARIMON, jove de Tarragona; Elena MARTINEZ DE LA TORRE, empresària dental; Salvador MATAS, professor secundària; Ana M. MOLINA, feminista; Laura MOLLAR, mestra; Juan Luis MORENO, dirigent veïnal;Antoni OLIACH, metge Joan XXIII; Manolo ORTEGA, professor FP; Anna PAIXÀ, jurista; Salvador PALOMAR, especialista cultura popular; Ernest PARIS, politòleg; Pilar PÉREZ, infermera; Antoni PIGRAU, professor URV; Josep PIÑOL, USTEC; Jaume PROS, secretari provincial CCOO; Jordi RAMOS, professor secundària; Rufino RAYA, jubilat; Antoni RECIO, CCOO; Pere ROCA, lluitador antifranquista, premi ajunt. Reus; David ROCAMORA, advocat; Marta ROLDAN, jove de Vilaseca; Pastori ROLDAN, secretària general CCOO Baix Camp; Charo ROMANO DE LOS SANTOS, antropòloga; Manolo RUIZ, CCOO; Liz RUSSELL, professora URV; Leandre SAHUN, jubilat, fill adoptiu Tarragona; Jordi SALVADOR, UGT; Jaume SALVAT, professor URV; Paquita SANS, voluntària treball social; Joan J. SIRVENT, metge Joan XXII, URV; Santi SUÁREZ, director artístic; Magí SUNYÉ, escriptor i professor URV; Maria TARRAGÓ, mestra; Joan M. THOMAS, professor URV; Jordi TIÑENA, escriptor; Antoni TUR, professor secundària; Neus VALDIVIESO, jove de Reus;Marco VALLEJO, empresari;Josep M. VÁZQUEZ, activista GLBT

Per un govern d'esquerres

2006-10-16T11:49:00.000+02:00

Fer possible un govern d'esquerres. Aquest ha de ser l'objectiu a assolir en aquests 15 dies de campanya electoral. Davant de la política de xecs que planteja la dreta, la nostra coalició ha de saber transmetre a la majoria social de progrés de país que és possible continuar el canvi de tendència. Que les polítiques socials, de transparència, de territori equilibrat no són només projectes sino que són possibles.Davant de les campanyes apocalíptiques d'alguns, ICV-EUiA ha de tornar a fer el seu paper de força seriosa, honesta i treballadora.

Treballar per eradicar les discriminacions del dia a dia

2006-10-13T20:07:00.000+02:00

Trobar-nos d'aquí a 6 mesos o un any per tal d'avaluar les polítiques dutes a terme vers les persones del col·lectiu GLTB. Aquesta va ser la meva demanda final al col·lectiu H2o després d'una trobada molt interessant en la qual vam parlar dels avenços fets fins la data d'avui i del treball que queda per fer en aquest àmbit si volem viure en una societat on tothom tingui els mateixos drets. En aquesta matèria, les propostes d'ICV-EUiA es basen en realitzar polítiques del dia a dia (sobretot en matèria d'educació) per tal d'eradicar qualsevol tipus de discriminació i crear un Institut per la Igualtat Social.

El transport públic al Camp

2006-10-13T09:56:00.000+02:00

Avui a Catalunya el 80% dels recorreguts es fan en cotxe, el 15% en transport públic, el 4% a peu i l?1% en moto. Aquestes xifres mostren claríssimament el domini d'un tipus de mobilitat basada en el vehicle privat per damunt d'altres alternatives. Però si en el conjunt català el cotxe és l'estrella, les dades sobre mobilitat al Camp de Tarragona- segona àrea metropolitana de Catalunya- són molt més aclaparadores: el 92% dels desplaçaments es produeixen en vehicle privat en un entorn en el qual existeixen grans potencialitats de desenvolupament d'un transport públic metropolità.
Segons dades de l'informe 2005 sobre el Canvi Climàtic, el transport és el sector amb un major creixement com a consumidor d'energia i com a productor de gasos d'efecte hivernacle a la Unió Europea. Gairebé un 40% de l'energia primària consumida es destina al sector transport, per davant de la indústria (34%) i del sector terciari i domèstic (26%).
A Catalunya, els desplaçaments inferiors a 8 quilòmetres són els responsables del 30% del consum total del sector, segons dades de l'Associació per a la Promoció del
Transport Públic (PTP) i el trànsit motoritzat és responsable del 20% de les emissions de CO2 a l'atmosfera. Però si bé els costos ambientals d'aquesta mobilitat són importants, sovint es desconeixen els costos econòmics d'aquest tipus de transport com per exemple que el temps perdut en embussos representa entre un 0,5% i un 1% del PIB.
En base a aquest conjunt de dades resulta necessari fer un replantejament de la manera de moure'ns col·lectivament. No pot ser que entrem en una subasta contínua de més i més asfalt sense planificar quin és el model de país que volem, les necessitats a cobrir i les alternatives que es poden oferir al sistema actual. Perquè malgrat que hagi qui acusi a ICV-EUiA de voler aturar el país per defensar opcions diferents, la realitat és que hi ha alternatives possibles a aquesta mobilitat sense fre.
Quines serien les alternatives a aquest model falsament modern? Des d'ICV-EUiA, apostem pel desenvolupament del transport públic metropolità del Camp de Tarragona. Aquesta opció hauria de contemplar el Tramcamp, la xarxa de rodalies de RENFE i el servei integrat d'autobusos. La primera d'aquestes propostes és l'aposta més sostenible i relativament econòmica pel transport interurbà en àrees molt semblants a la nostra i ha estat inclosa al PITC gràcies a l'aportació d'ICV-EUiA. El Tramcamp representa també combinar l'accessibilitat d'un tramvia urbà polaritzat en 3 importants nuclis (Tarragona, Reus i Salou-Cambrils) amb la rapidesa d'un tren pels afores. El fet que pogués aprofitar part de les vies de RENFE existents evitaria crear noves barreres i permetria minimitzar els costos d'infraestructura i reduir els temps de construcció. No és tracta, però, d'una proposta aïllada. Durant el transcurs del debat públic sobre l'Estatut, ICV-EUiA ja va voler posar l'èmfasi en la transferència dels serveis de rodalies i regionals de RENFE. I és que mentre alguns centraven el debat sobre el traspàs o no del sistema aereoportuari, la nostra coalició valorava com a transcendental la gestió del ferrocarril des de criteris de proximitat per tal d'assolir major qualitat, freqüència i augmentar els actuals estàndards del servei que estan situats molt per sota dels europeus. I en aquest terreny la nostra àrea també té un camí a realitzar important: les estacions de Tarragona, Reus, Torredembarra i Salou superen els 5 milions de viatgers anuals, xifra que mostra bones potencialitats.Aquestes són, des del nostre punt de vista, actuacions prioritàries per l'any 2007. Convindria, però, no oblidar que les transferències en aquest àmbit haurien d'anar acompanyades del pagament del deute històric a Catalunya pel que fa a la inversió de material ferroviari.Estan, doncs, totes les actuacions embastades en aquest àmbit? Segurament no. Els òrgans decisoris sobre la xarxa del transport públic al Camp són encara una eina incipient que caldria potenciar molt més per tal que totes aquestes propostes i algunes que afecten a la creació del servei integrat d'autobusos funcionin per resoldre les actuals mancances dels usuaris del Camp de Tarragona. El seu objectiu: capgirar la tendència actual en matèria de transport i donar respostes adequades a les necessitats de les persones en el seu dia a dia.

Habitatge, prioritat número 1

2006-10-11T12:15:00.000+02:00

Fa uns anys un ministre del Govern espanyol va realitzar unes declaracions irresponsables sobre la pujada de preus de l’habitatge a l’Estat espanyol. Álvarez Cascos afirmava que la bona marxa de l’economia de les famílies era la causa que els preus dels habitatges estiguessin pels núvols. Actituds com aquesta de clar menyspreu a la ciutadania, la falsa creença que el mercat ho arreglaria tot i el desenvolupament de polítiques assistencials per part de CiU a Catalunya i el PP a l’Estat són les que han convertit l’accés a l’habitatge en el principal problema social tant a Catalunya com a la resta de l’Estat espanyol. Un problema que afecta especialment els joves i les persones grans. Col·lectius sobre els quals ha incidit de forma important la tendència alcista del mercat immobiliari iniciada a partir de l’any 1996. Per aquest motiu, ICV-EUiA fa temps que situa l’accés a l’habitatge com a prioritat número 1 de les seves polítiques socials.

Costa de creure, però, que en els més de vint anys de govern de Convergència i Unió, la Generalitat de Catalunya no desenvolupés mai una política d’habitatge pròpia limitant-se a desenvolupar els plans aprovats per Madrid. Amb la constitució del govern catalanista i d’esquerres l’any 2003, esmenar aquesta errada històrica va ser un dels nostres màxims objectius. Per aquest motiu, una de les principals prioritats del Pacte del Tinell va ser fixar una política clara en aquest àmbit i situar un horitzó assumible per començar a donar resposta a aquesta greu problemàtica social. Fruit d’aquest compromís, el Govern de la Generalitat va marcar la xifra de la construcció de 42.000 habitatges protegits al llarg de la legislatura així com un important paquet de mesures per facilitar l’accés a aquest dret com ara l’aprovació de la llei de dret a l’habitatge. Aquestes eren propostes concretes, eficaces i realistes que significaven que -per primer cop a Catalunya- el Govern s’arremangués per canviar la tendència en matèria d’habitatge.

Han estat aquestes iniciatives solucions immediates al problema? És clar que no. Capgirar la situació com un mitjó no és tasca d’un mes o d’un any: l’habitatge no s’improvisa i no és qüestió senzilla ni immediata poder incidir en els preus del mercat S’han aconseguit –això sí- valuosos avenços per tal de redreçar a mig termini la situació i aconseguir la barreja social en les noves promocions, fet que representarà una garantia de cohesió social pel futur. És d’obligada cita, per exemple, l’obligatorietat de la cessió del 30% del sòl per habitatge social establerta a la reforma de la Llei d’Urbanisme del 2004 o el fet que a data d’avui estiguin iniciats més de 35.000 nous habitatges protegits. És a dir, un 85% dels 42.000 habitatges protegits compromesos al Pacte del Tinell, una xifra que s’hauria assolit si la legislatura no s’hagués exhaurit un any abans del previst.

Tot això ens permet conformar-nos amb els deures fets? A ICV-EUiA creiem que no. Cal continuar treballant perquè les accions realitzades no siguin flor d’estiu. Per aquest motiu, proposem que sigui una prioritat política de primera magnitud l’aprovació de la llei del Dret a l’Habitatge en la propera legislatura. Aquesta llei ha de servir per fer efectiu el dret a un allotjament digne i adequat a Catalunya que asseguri la màxima atenció a les necessitats d’habitatge del conjunt de la població i especialment dels col·lectius amb més dificultats d’accés i que doni el màxim de garanties de seguretat i dignitat en l’obtenció i la disposició de l’habitatge. Ens costa de creure que des d’una posició d’esquerres hi hagi qui ha bloquejat -evitant-ne l’aprovació- una iniciativa d’aquestes característiques en l’actual legislatura parlamentària.

No es queden aquí les nostres propostes: volem construir a la demarcació de Tarragona 2.000 habitatges protegits per any i impulsar-ne la rehabilitació de 3000. Pel que fa l’habitatge de lloguer, pretenem potenciar-lo a partir de la intermediació i l’aflorament d’habitatges buits. Des del nostre punt de vista també seria necessari que en un període de 20 anys un mínim del 15% dels habitatges principals es destinin a polítiques socials al Camp de Tarragona. Amb aquest horitzó, treballarem perquè l’habitatge passi en el futur d’un repte a un dret assolit per tota la ciutadania.

15 prioritats pel Camp

2006-10-10T16:47:00.000+02:00

La Convenció Programàtica d’ICV-EUIA del Camp de Tarragona va debatre a Reus el programa de la coalició per a les nostres comarques, i va elaborar un document anomenat “els 15 primers compromisos amb Tarragona”, que estableix les prioritats per a l’acció de govern d’ICV-EUIA a l’inici de la pròxima legislatura.

Entre les propostes destaquen, en matèria d’habitatge, l’aprovació de la llei del Dret a l’Habitatge, i el compromís de construir a la demarcació de Tarragona 2.000 habitatges protegits per any, i impulsar-ne la rehabilitació de 3.000. Es pretén també potenciar l’habitatge de lloguer a partir de la intermediació i l’aflorament d’habitatges buits.

Pel que fa mobilitat, ICV-EUIA, considera imprescindible desenvolupar el transport públic del Camp de Tarragona, mitjançant el Tramcamp, una xarxa de rodalies de RENFE a les comarques del Camp, millora dels trens regionals i servei integrat d’autobusos. Cal, també, una estació intermodal, al sud de l’aeroport de Reus, que connecti el TGV, el ferrocarril convencional, l’aeroport, el Tramcamp i el transport local, assegurant, a més, l’accés amb transport públic, suficient i de qualitat, a l’estació del TGV de Perafort.

En matèria de serveis socials, la coalició d’esquerres projecta elaborar un Programa de Pobresa Zero adaptat a la realitat dels pobles i ciutats de Tarragona, que inclogui aspectes com ara atenció a la dependència, amb reforç de l’atenció a domicili i més places públiques en residències i sociosanitaris, suport als familiars cuidadors, i també l’objectiu de cap persona gran en situació de pobresa. Aplicació dels complements per a les pensions més baixes i establiment d’una pensió bàsica universal.

La política energètica se centra en el desenvolupament, respectuós amb el territori, de les energies alternatives, i per aquesta raó hi ha el compromís d’impedir la construcció d’un cementiri nuclear a les nostres comarques, que són les més nuclearitzades de l’Estat. És necessari, en canvi, impulsar un pla pont per al tancament de les centrals nuclears.

Debats políticament incorrectes

2006-10-09T20:32:00.000+02:00

A la demarcació de Tarragona el 92% dels desplaçaments es realitzen en transport privat. Evidentment aquesta xifra no és sostenible però la pregunta seria la següent: és possible anar afegint de manera il·limitada carrils i més carrils a les nostres autopistes i carreteres per absobir les noves demandes que una mobilitat d'aquest tipus provoca entre la ciutadania? Evidentment la resposta és no. El territori és limitat. En aquesta línia aniria la postura d'ICV sobre el desdoblament de la N-340: evitar crear noves barreres i potenciar les infraestructures ja existents al territori com la AP-7 (evidentment ampliada, sense peatges i amb més accessos). Evidentment tot això acompanyat de més transport públic i d'apostes com el Tramcamp. Serem capaços de donar la volta a l'actual tendència i començar a treballar per canviar la manera de moure'ns a les nostres comarques que són -convé recordar-ho- la segona àrea metropolitana de Catalunya? És evident que aquest discurs és actualment políticament incorrecte perquè el PC (és a dir el Partit del Cotxe) mana més del que sembla.

El nom (o la llengua) fa la cosa?

2006-10-09T20:14:00.000+02:00

No havíem quedat en què a Catalunya no hi ha un conflicte lingüístic? Quin és el sentit llavors de debatre dies i dies sobre quina ha de ser la llengua d'un hipotètic debat de candidats? Faríem un exemple de pedagogia tots plegats si plantegessim una campanya en la qual es parli dels temes que realment interessen a la gent: la mobilitat, l'atenció a la gent gran, l'habitatge,...i no entressim en discussions bizantines que no aporten cap solució als veritables problemes ciutadans. Plantejant la qüestió de la llengua de la manera actual l'únic que aconseguirem serà donar ales als de sempre...

Qui ens defensa del Defensor?

2006-10-06T11:29:00.000+02:00

"Sr Múgica, davant el recurs que ha presentat contra l'Estatut de Catalunya li exigeixo la seva dimissió". Així comença el mail que rebo dels companys d'organització i que reboto immediatament a les adreces de la meva agenda electrònica. Algú em podria explicar com és possible que el Defensor del Pueblo es presti a actituds partidistes i centralistes contràries a les decisions dels catalans i catalanes? I si és així, de quin poble és defensor?
Envia-li una postal electrònica

Aire Fresc

2006-10-06T11:28:00.000+02:00

Sempre ho he dit: les persones amb càrrecs públics hem de tenir una data de caducitat per evitar eternitzar-nos. I a mi sempre m'ha agradat complir els meus compromisos. A final de mandat, hauré estat dos mandats municipals sencers als escons del saló de plens i fins i tot hauré tingut una "propina" de dos anys pel relleu de la Rosa a mig mandat. Més que suficient per haver assolit els objectius que com a força política ens marcàvem. Ara és el moment de donar pas a companys i companyes que estan darrera de les bambalines. Cada vegada que penso que hi ha alcaldables amb 15 anys de plens a les seves esquenes me n'adono de l'encert de la meva decisió. I de l'encert pel nostre projecte polític que es veurà reforçat encara més. Amb el bagatge de la feina feta en els darrers anys -avui serien impensables les veus que ens acusaven no fa pas tant de manca de cultura de govern- toca renovació. Que circulin noves idees. L'alternativa ja la sabem: els de sempre. Tal com diu el títol Reus necessita obrir les finestres i que la política local es ventili una mica.

Carod i l'eau d'equidistance

2006-10-06T11:27:00.000+02:00

A la vinyeta, un Carod perfumant-se amb una ampolla d'Eau d'Equidistance i dient ¡La última vez que me puse de ésta, ligué como nunca! . No diuen que una imatge val més que 1000 paraules?

Salvador

2006-10-06T11:26:00.000+02:00

No sóc precisament un cinèfil. Fa anys i panys que no vaig al cinema, però entre el batibull d'estrenes em crida però l'atenció Salvador, la pel·lícula de Manuel Huerga sobre el cas de Puig Antich. Un dels darrers ajusticiats per la dictadura franquista. Va ser la meva primera mani. El temps ha demostrat no només la injustícia de la pena sino la corrupció d'un sistema que a través de les irregularitats aconseguia els seus objectius.
La mort de Puig Antich va servir -si és que alguna mort serveix per alguna cosa- per conscienciar a molts de la brutalitat d'un règim que començava a fer aigües després de 40 anys de terror. Espero que Salvador serveixi per conscienciar de la importància de la memòria a aquells que per edat van tenir la sort de no viure el règim i aporti arguments contra els nostàlgics.

La memòria històrica dels altres 11-S

2006-09-12T20:04:00.000+02:00

La Diada de Catalunya té bona salut. Així ho demostra la diversitat d’actes (concerts, ofrenes florals, manifestacions,…) i organitzadors (entitats ciutadanes, partits, consistoris, el Govern,…) que han plantejat propostes en motiu d’aquesta efemèride. Una pluralitat d’enfocs que ens mostra les diferents maneres d’abordar la nostra realitat nacional i reivindicativa.

Més enllà d’aquests actes m’ha sobtat la unanimitat mediàtica en identificar l’11-S (fins i tot ens delaten les sigles) com a recordatori de la tragèdia de les Torres Bessones a Nova York i les conseqüències que encara patim.

Hagués estat un signe de pluralitat mediàtica llegir, veure i sentir comentar en alguna cadena i/o diari que l’11 de setembre és també la data en què un general colpista (Pinochet) va derrocar un govern legítimament escollit pel poble xilè (Salvador Allende). En ple debat sobre la memòria històrica i la llei de mínims que planteja el Govern a l’Estat espanyol, aquest record hagués estat, si més no, totalment pertinent i oportú.

Cementiri nuclear, NO GRÀCIES!

2006-09-12T16:40:00.000+02:00

Quina pena. Gràcies al vot de qualitat de l’alcalde de Reus, la setmana passada es va perdre una votació al consistori reusenc en la que es rebutjava que cap municipi de la demarcació fos seu d’un magatzem temporal centralitzat (ATC). O el que és el mateix d’un cementiri nuclear.

Evidentment, la votació a l’ajuntament de Reus es tractava d’una declaració de principis. Era sumar-se a altres veus del territori que ja s’han posicionat contra una possibilitat amb potencials riscos per la població i el medi ambient. Una possibilitat, a més, que hipoteca el desenvolupament d’una àrea que ja ha exercit amb escreix la seva solidaritat en matèria de producció d’energia.

Potser abans d’haver plantejat unes instal·lacions d’aquestes característiques hagués estat millor plantejar un debat clar i raonable tenint damunt la taula un calendari de tancament de les centrals nuclears. Sense aquesta premissa seria una burla establir a les comarques de Tarragona –cal recordar que les més nuclearitzades de l’Estat- un cementiri del qual desconeixem absolutament tot (quilos de residus, temps de durada de les instal·lacions,…)

Una finestra oberta

2006-09-06T10:10:00.000+02:00

Benvinguts i benvingudes

M'estreno en aquest mitjà de comunicació amb la il·lusió d'aconseguir mostrar una mica més les meves opinions sobre temes d'actualitat. Espero que amb el pas de les setmanes aquest blog sigui una eina útil d'informació que aconsegueixi contactar amb vosaltres.